De grips i Catisas
Escrit per Míster | 30 Nov, 2006- - Míster, posa'm un cafè amb llet ben calent.
- Tot d'una, Nolo. Què és aquesta veu que fas?
- Ai, Míster, que la grip me roda! Es veu que li he agradat, i m'agafa carinyo!
- Sempre has estat un triomfador amb les dones, eh?
- Uf! Les dones! Sempre les he admirades, i no com a macho ibérico, sinó com a ésser humà. Me podràs dir figaflor, o calsonassos, o com es digui, però crec que ens donen mil voltes.
- No te diré res, Nolo, crec que tens bastanta raó. Però has vist el diari, avui?
- No, avui m'he aixecat i he anat directe a la farmàcia, a assegurar les meves provisions de Frenadols!
- Idò mira, veus la foto? La fàbrica de Catisa, a Maó, ja és història!
- Tots els símbols cauen, Míster. De fet, no crec ja que hi hagi símbols insalvables. El món va tan ràpid, que els referents d'avui són històries oblidades demà.
- Potser tens raó, però que Catisa se'n vagi al polígon sembla una bona passa. Alliberam les ciutats d'activitats molestes, i guanyam espai per a habitatges i per a les persones...
- I per als especuladors! Què creus, que ningú no ha tret profit d'aquesta operació? Que els pisos que es faran al solar, pel fet de provenir d'una fàbrica històrica, seran més barats? Ai, Míster! No siguis innocent. Tal vegada sí, que es guanyarà tranquil·litat a aquella zona, però el que segur que és guanyarà és doblers, molts doblers. I qui se'n beneficiarà? El poble? No, Míster, no, uns quants, com sempre!
- Si t'ho mires així...
- M'ho mir com la societat m'ha obligat a mirar-ho. Sense símbols i amb una mitja grip, les coses no es veuen massa bé.
- Te pos un got d'aigua per un Frenadol?
- No importa, ja me n'he pres un avui matí, i poc m'arregla. No, si no hi ha millor remei que el llit!
- I ara què faré jo, aquests dies, si no vens a fer el cafè?
- No passis pena, Míster, que jo vindré. I sinó, ja te telefonaré, que me'l duràs a ca meva. Mira, tal vegada t'obriré una nova via de negoci! Teletallat! Avam si encara te faràs ric a costa meva!
- Nolo...
- Per cert, saps que algú em va dir que tu i jo començàvem a semblar en Zipi i en Zape?
- No fotis!
- Sí, Míster, sí. En Zipi i en Zape.
- I qui és qui? Tu ets en Zipi o jo?
- La veritat, Míster, mai no vaig saber qui era un i qui era l'altre.
- Jo tampoc. I m'ho estim més així.
- Venga, me'n vaig al llitet, que avui no aniré a fer feina. No em trobaran a faltar, tampoc.
- I així va el país!
Catisa! Amics meus hi van pencar, i mon pare i tot, diria que es va deixar ses mans i els ulls, allà o a alguna altra fàbrica. El problema, Míster, és que de fàbriques, poques. Nomes fabricam guiris, en massa, com un qui fa perns.
És ben previsible que especulin amb es terreny, com amb el que deixarà sa Residència, per allà aprop. I el pitjor és que ni amb els guiris ni amb s'especulació hi haurà gaire protestes (de fet els menorquins, de protestar poc) perquè qui més qui menys "pilla" o vol pillar, comprant-se un pis i llogant-lo a preus que els joves no es poden pagar. Se li enrefot: el lloga a catalans els dos mesos d'estiu i en treu per viure quasi tot l'hivern. O no, Míster?