- Nolo, aquest diumenge tancaré.

- Cullons, Míster! Ja me veig adormit tot el dia, sense el cafè matinal!

- És que el Dia de Pasqua és una d'aquelles jornades en les que m'agrada quedar a ca meva. Bé, no m'agrada, m'hi veig obligat. Em fa por sortir als carrers de Ciutadella.

- Por?

- Sí, por. I vergonya. Hi ha tradicions que no entendré mai, i la que no m'entrarà mai és la dels bujots. Algú entén que alguns animals pengin ninots pel cap, i els disparin continuament, mentre els fillets ho miren i els pares els diuen: Mira, Miquel, que ho veus, què polit?

- Però ho hem fet sempre...

- I? No hi ha resposta més poc argumentada que aquesta. Les tradicions ho són fins que deixen de ser-ho, generalmente per l'aparició de la raó i el seny. Així va passar quan les dones van poder votar, quan es va instaurar aquesta mitja democràcia que tenim, i en molts altres exemples. Ja m'explicaràs, Nolo, quina explicació racional té aquesta tradició dels bujots.

- Representa que cremam aquelles coses que no volem, allò que ens molesta.

- I ho cremau tirant tirs? Deixant lliures els instints més animals? Perquè hi ha cares que, quan disparen, semblen sentir un orgasme total disparant. Com els adolescents als instituts d'Estats Units! I després deim que a la tele els fillets veuen massa violència... I aquí els posam a pocs pams d'un munt de pistoles que disparen i peguen foc a uns ninots!

- Però Pasqua no seria el mateix sense els bujots...

- I t'has demanat mai si vols que segueixi essent el mateix?

- No, la veritat és que no...

- Nolo, comença a plantejar-te que les tradicions també te les has de plantejar, de revisar, de racinoalitzar. Les coses avancen quan es pensen, Nolo.

- Míster, avui estàs lúcid! Posa'm un cafè lúcidament... i si pot ser de franc!

- Nolo...