- Amèn, Nolo!

- Idò, Míster? Ora pro nobis, o com se digui?

- És que en uns dies així, tot s'empalta. I sembla que si un no és religiós, és un bitxo raro.

- Bo, Míster, açò ho haguessis dit anys enrere, quan en Paco era viu i ens feia anar a missa a tots i cantar els matins, val, però avui dia...

- Nolo, no hi ha cosa pitjor que ser una cosa i semblar-ne una altra. O tu creus que vivim en una societat laica de ver?

- Ningú ens obliga a anar a missa, ni a ser catòlics.

- Oficialment, no, però seguim essent una societat religiosa, i no crec que amb suficient llibertat com per poder expressar l'ateïsme o la condició d'agnòstic, o simplement la de passar d'aquest tema. Ens pressionen per tots costats, i aquests dies la pressió és màxima.

- No estic d'acord amb tu, company.

- No te deman que hi estiguis, només que m'escoltis. Mira les processons d'aquests dies. Som respectuós al màxim, respect a tothom i les seves creences. Però el centre de les ciutats queda envaït per aquests actes, i si no els comparteixes ets raro. Si no guardes silenci, ets un heretge. Si fas algun comentari que se surti de la temàtica catòlica, et miren malament. Evidentment, no xerr de comentaris que facin mofa o se'n riguin de la tradició. Simplement, xerrar d'altres temes. I què me'n dius de les tradicions com els dijunis, el no menjar carn, l'abstinència... Nolo, tenc clar que aquesta societat encara ens imposa la religió.

- Imposar no seria la paraula...

- Tal vegada no, sinó que ens la infiltren de manera subliminal. I de cada vegada amb estratègies més efectives, que s'atraquen al marqueting. I de ben petits. Quin dret tenim els pares (jo encara no ho som, però algun dia esper ser-ho, si trob una mare) a imposar una religió determinada als nostres fills just acaben de néixer? I per què els fillets volen fer la primera comunió? Per allò que significa o per la quanitat industrial de regals que reben? Mira, gosaria dir que el materialisme que envolta aquestes dates ja els va bé, a la cúpula de l'Església.

- No ho crec, cada dos per tres el critiquen, aquest materialisme.

- Qui critica el materialisme és el primer que viu en ell. Un país, un avió, palaus i palaus, un anell que donaria de menjar a mils de fillets famolencs, una ràdio... Tot açò és l'Església. Mitjans de comunicació, infraestructures, fulletons... Ja me diràs si açò és material o espiritual.

- Míster, a tu aquestes festes et treuen la serietat que amagues entre tallat i tallat. Posa'm una camamil·la, que sinó no dormiré.

- És que la religió em sembla una cosa necessària, però la necessitat no ha de portar a la imposició. Jo necessit unes coses i tu unes altres.

- Totalment d'acord, però tampoc no sé si la religió s'imposa o no.

- No ho sé, Nolo, tal vegada n'haurem de seguir xerrant, però ara no, que la sogra ha fet formatjades, i en vull una de ben calenteta.

- De formatge?

- No, de carn. Perdó.