Volem un desviament?
Escrit per Míster | 8 Set, 2007- Al·lots, en Nolo segueix sense venir. Supòs que s'ha perdut pel Carib, per tant seguiré amb els meus monòlegs sense sentit. He vist que en Zipi, n'Antiguo i na Joaneta sembla que per fi s'han posat d'acord, i arribaran doblerets per a les carreteres menorquines, i que el primer que faran serà el desviament de Ferreries. I jo us deman, realment fa falta? Jo ja no ho tenc tant clar.
Ens hem posat molt amb el dic de Ciutadella, amb les intencions de construir-ne més a Fornells i a Maó. Volem aturar les urbanitzacions que s'amplien, com la de Sant Tomàs. Volem un Pla per protegir la costa... Però del ciment que posarem enmig de Menorca, res de res. Algú s'ha aturat a pensar quin impacte brutal tindrà el desviament de Ferreries? Recordau que foradaran una muntanya, faran un túnel, rotondes bestials... Venga formigó, quitrà!
A veure, no entengueu que no pens en la gent de Ferreries. Tenc clar que la situació dels qui viuen a un pam de l'actual carretera, i que a vegades obren la porta i veuen un autboús de guiris aturat perquè no pot passar, i ple de britànics amb pell allagostinada que els miren amb la mateixa cara amb la que es mira un mico al zoo, aquesta situació és insostenible. I sobretot, insegura. Però tal vegada la solució és exagerada. Estic segur (no som enginyer, però de petit jugava a muntar carreteres amb peces d'altres jocs pels passadissos de ca ma mare) que hi ha solucions menys impactants. No tenim prou tècnics com per mirar-ho?
Crec que ens hem deixat enlluernar. Hem vist la solució a un problema immens, que admet, però no hem analitzat si la situació és la millor. Ja ho diu el batle de Ferreries, que s'hauran de revisar alguns traçats. Té raó. Ara farà falta saber si, ara que els polítics tenen a les mans el caramel de lluir-se, iniciar les obres deveres i corrents per poder-se penjar quan abans la medalla, se saben aturar i pensar a llarg termini i veure que les obres romanen en el temps, i s'han de fer amb seny i mesura.
Per jo (i aquí acab el meu segon monòleg), el desviament s'ha de repensar. Aturar, reflexionar, i cercar una altra solució. Sense pausa, però amb seny. Algú vol un tallat, mentre esperam?


Míster
L'enveja et rossega per dins. Segueix al Carib, sí. I de moment no sé quan tornaré. Per una vegada, per cert, quasi m'has convençut. Però i els ferreriencs, què? Fa molt temps que esperen. Massa. Han d'esperar més? Mmmm... Complicat!