Esmeralda, negoci o única sortida?
Escrit per Míster | 20 Set, 2007- A cada rentada perdem un llençol! Sembla que la conversió de l'Hotel Esmeralda de Ciutadella en pisos ja no té marxa enrere. Un símbol (lleig, però símbol) passarà a la història, engolit per la màquina fàcil de fer doblers en que s'ha convertit la construcció. A vegades me deman si aquesta decisió és simplement una manera fàcil de fer negoci pels propietaris d'hoteles, o si no hi havia més remei i aquesta és una tendència general.
Sé que els hotelers tenen la llàgrima fàcil. I no perquè siguin uns sentimentals, sinó perquè es queixen tot d'una. Sempre els va malament, la temporada, però les seves butxaques sempre estan plenes. O bé, tal vegada és un tòpic i de ver el sector turístic ja no dóna tant com abans. I tal vegada és cert que veuen com els beneficis disminueixen, i pensen que arribarà un dia que no podran fer front a tot i hauran de tancar de mala manera. Tal vegada per açò, per evitar problemes majors, tanquen abans. I si tancant encara poden obtenir guanys, deuen veure el cel obert. No sé, aquesta podria ser la teoria positiva, la que diu que els hotelers es cobreixen les espatlles i abans de tancar malament, no poder pagar els sous dels treballadors, volen poder fer front a les nòmines dels treballadors i anar-se'n en pau (perdó, eh? No en sentit funerari, ni molt manco).
Aquesta seria la versió rosa, la positiva. La dolenta, la que diu que simplement, en comptes de guanyar cada any deu, com guanyen amb els hoteles, volen guanyar deu mil de cop venent els hotels i fent-hi pisos. Ràpid, efectiu i amb menys mal de caps. I dels llocs de treball que creaven amb els hotels, ni se'n preocupen. Perquè aquesta és l'altra: quanta gent quedarà al carrer quan tanqui l'Esmeralda? Perquè aquesta gent no es posarà a construir pisos. Un hotel és un negoci estable (discontinu, però estable), que crea llocs de feina (mal remunerats, sí, però feina). Ho saben les autoritats?
Mirau, no sé ben bé què pensar en aquest debat. Supòs que el batle de torn, o la presidenta, no poden anar als senyors dels hotels i dir-los, mirau, haurien de seguir oberts, i res de fer pisos. Hi tenen dret, són les coses d'aquesta societat. Però algú s'hauria de preocupar de la gent que quedarà al carrer, sense feina.


Bon día, posa'm un café ben carregat que vaig a pensar un ratet, que aquí hi ha tema un altre vegada.