Primer, per a la senyora Barceló. El primer propòsit ha de ser que no se'n vagi a Madrid. No perquè li tengui o no una especial afinitat, que de política jo no em posicionaré. Però crec que es deu a Menorca, ja que els menorquins l'han triada. M'indigna que escollim una persona per quatre anys, i després a la primera de canvi se'n pugui anar on li roti. No ho dic només per la senyora Barceló, eh? Al Consell, per exemple, el PP té un portaveu que per conéixer millor la realitat menorquina... viu a Madrid!

Per a ell va el meu segon propòsit. Senyor PP Seguí. No li demanaré que torni a Menorca, perquè sé que allò que el lliga a Madrid són els sentiments, i açò és prioritari. Però no pretengui fer de portaveu d'un gran nombre de menorquins des de tan lluny. Ja m'entén, faci un pensament.

Més propòsits. Als senyors dels bancs, que segur que algun menorquí hi ha per enmig. Deixin de prendre'ns el pèl. Comissions, despeses de correu... Ja no saben què fer per treure'ns els doblers, els pocs que tenim. Miri'n, els proposo que es comprin un monopoly, que ara els fan fins i tot amb dvd, i es reuneixin de tant en tant a una illa paradisíaca, d'aquelles que alguns de vostès han comprat. Allà fan les seves partides, deixen anar les seves ganes de doblers i es xuclen la sang uns als altres. I després, a casa i a fer bonda, i quietets. Ah, i ja que hi són, abaixin les hipoteques.

Als senyors dels avions, posin els peus a terra. Els proposo que visquin a Menorca durant un any, i vagin i venguin amb les seves companyies, pagant el què hem de pagar noltros, i patint els horaris i retards que patim noltros. Segur, segur, que després deixarien d'actuar com actuen.

A tots els polítics en general, que ja es freguen les mans perquè arriben eleccions. Facin les mínimes promeses possibles, que després pesen sobre les seves espatlles les mentides de campanya. Pensin que alguns no oblidem el què es diu durant aquells 15 dies de somriures, marqueting, bolis baratos i globus a les places. Per tant, prometin només el que han de prometre, i no ens molestin amb massa propaganda a les nostres bústies, que després no ens deixen lloc per a les ofertes del Lidl.

Al senyor Bush. Pensi.

Al senyor Bin Laden. No pensi.

I a l'inspector de Sanitat. Prengui's una excedència, que al meu bar ja ho té tot vist.

I a tots voltros, bon any!

Us animau amb més propòsits?