Nerer? Por Nerer no me viene nada
Escrit per Míster | 23 Gen, 2008- Em sorprèn i molt la poca repercussió política que té el Cas Nerer, a Ciutadella. Ja sabeu, aquesta operació immobiliària on ningú era qui semblava ser, però al final era qui tothom sabia. Complicat, no? Idò no tant com la maranya que van teixir per amagar-ho. Però és que ara s'està descobrint, però ningú no assumeix responsabilitats.
Ja seria boni hora. S'ha demostrat que Nerer era un testaferro, una titella que no servia per res més que per amagar els noms de qui tots coneixem i sabem que volien fer-se amb el millor solar de Ciutadella. No ho aconseguiren anant de cara, i ho van aconseguir de per darrera. Són uns genis, en aquest sentit. Ho van fer bé. Però és que ho van fer bé perquè altres ho van fer malament.
Alguns es van cansar d'avisar de que la cosa feia mala olor. Polítics (que és a qui es va fer menys cas, i no m'estranya), alguns mitjans de comunicació minoritaris però que van dir les coses tal com eren, i gent del carrer. Però ningú escoltava. Sentien, però no escoltaven. Perquè no interessava, o no interessava que interessés. Però és que ara no poden callar. Si donen llicència a una empresa privada per fer feina a un solar que no és seu, sinó que és de l'Ajuntament. Si saben que qui figura com a propietari i qui realment ho és no són els mateixos. I callen, miren cap una altra banda i el que és més trist, els donen permís per tot. Algú ha d'explicar moltes coses, no?
Mireu, la desvergonya política té uns límits. Val, aquest no és un problema que canviï la vida dels ciutadans. Tant si els responsables queden com si no, viurem igual. Haurem de pagar una hipoteca estratosfèrica, pagar una llet cada vegada més cara i aguantar el veí que posa la música alta o que no té res millor a fer que escurar a les tantes de la nit. Però ens hauria de quedar la dignitat, l'ètica. Però és que ja ni açò. Algú la va perdre pel camí, i no es va preocupar de cercar-la de nou. Som un ingenu, pensant que aquests valors encara pesen i tenen importància. Però prefereix viure en la meva ingenuitat que no obrir els ulls a un món que m'espanta.
Repetixo, algú assumirà responsabilitats, o haurem de veure com es descobreixen coses i més coses sense que res trontolli? S'admeten apostes.
Mister, jo m'hi apost una tapa de pilotes i una cervesa irlandesa a que aquí no passarà res. La culpa, com sempre, serà dels tècnics. I els polítics, res de res. Ai, que bé que viuen!