Companys, em torno a posar el mono de lluita contra les costums qüestionables, i surto a la batalla. En pocs dies veurem pels diaris les fotos dels bujots, aquesta tradició ciutadellenca tan sàdica. Des d'aquí comença la meva lluita contra aquesta salvatjada. (Segueix)

Ara resulta que qui ens ho fan la mar de difícil per volar ens amenacen! Increïble! He vist que Click Air diu que si els seguim criticant, se'n van. Ole i ole! O sigui, que ens hem de conformar amb el que tenim, encara que sigui penós. Algú pensa fer alguna cosa? Jo proposo que fem renéixer la Mesa pel Transport Aeri de Menorca, aquell organisme que tant va fer i tant poc se'ls va agrair. (Segueix)

Companys, tenc un dubte: he de tancar el bar avui vespre per veure el debat entre en Rajoy i en Zapatero? Val la pena? Alguns dels dos em convencerà? Són necessaris aquests debats bipolars i excloents?

Em sorprèn i molt la poca repercussió política que té el Cas Nerer, a Ciutadella. Ja sabeu, aquesta operació immobiliària on ningú era qui semblava ser, però al final era qui tothom sabia. Complicat, no? Idò no tant com la maranya que van teixir per amagar-ho. Però és que ara s'està descobrint, però ningú no assumeix responsabilitats. (Segueix)

Llegeixo a la premsa que el Consell no vol casetes de més de 90 metres quadrats als hortals. I em quedo igual que fins ara, sorprès per com els polítics fa anys que miren cap a una altra banda i no posen fil a l'agulla per a solucionar el problema. Fins ara se xerra de legalització... però ningú no xerra d'arreglar les coses. Si fa unes setmanes volien tirar hotels baix perquè envaïen la costa... Per què no feim el mateix amb els hortals il·legals? (Segueix)

Ja ho veis, clientela. Tot arriba, i com l'any passat, ja torna l'estrés del final d'any. Fer balanços, dir allò de com que no ens ha tocat la grossa haurem de seguir fent feina, però tot anirà bé mentre tinguem salut... I com no, fer els bons propòsits de cada any. Jo, ànima caritativa i solidària com som, m'he proposat estalviar la feina a la nostra Jet Set, i jo mateix els plantejaré els propòsits d'any nou que han de fer. Apunti'n. (Segueix)

Estic al·lucinant! Serà ara? He vist que el Govern central proposa que es tirin baix els hotels de Son Bou i el de la platja de Cala Galdana. Tres monstres de ciment damunt l'arena que destrossen el paisatge de dos paratges que podrien ser dels més bells de l'illa. Però algú es creu que açò realment passarà? (Segueix)

Companys, ja és Nadal a Ciutadella! Sí sí, l'Ajuntament, eficaç com pocs, ja ens ha penjat aquells llums tan... bé, aquells llums. Val més ser previsor, no? No sigui que després, investigant permutes, debatent mocions dretanes o arreglant les goteres del Saló Gòtic se'ls passi de posar els llums. I són tan bons, que han resistit el vent d'aquest dia! (Segueix)

Fins ara tot eren rumors i xerraduries. Tothom sabia que passava, però ningú ho podia demostrar. Ara la cosa s'ha posat al descobert, i ja ningú no dubta de que a Ciutadella hi ha una màfia urbanística que controla qualsevol moviment que pugui suposar beneficis econòmics ràpids. Nerer i la famosa joia de la corona ho demostren. I si algú ho dubta, o diu que no és cert... sospitin d'ell. (Segueix)

A cada rentada perdem un llençol! Sembla que la conversió de l'Hotel Esmeralda de Ciutadella en pisos ja no té marxa enrere. Un símbol (lleig, però símbol) passarà a la història, engolit per la màquina fàcil de fer doblers en que s'ha convertit la construcció. A vegades me deman si aquesta decisió és simplement una manera fàcil de fer negoci pels propietaris d'hoteles, o si no hi havia més remei i aquesta és una tendència general. (Segueix)

Amics clients, consumidors diversos, us comunic que m'he passat definitivament als monòlegs. En Nolo ha trobat una cubana, i es veu que està ben content per allà. O sigui que haurem d'aguantar voltros el que abans escoltava en Nolo. O per dir-ho políticament, si jo fos en Brondo, voltros sereu en Joan Triay. Perquè ara aquests dos són íntims, després del pacte de Sant Llorenç. El PP, en comptes d'anar cap al centre, va més cap a la dreta que mai. Fantàstic. (Segueix)

Al·lots, en Nolo segueix sense venir. Supòs que s'ha perdut pel Carib, per tant seguiré amb els meus monòlegs sense sentit. He vist que en Zipi, n'Antiguo i na Joaneta sembla que per fi s'han posat d'acord, i arribaran doblerets per a les carreteres menorquines, i que el primer que faran serà el desviament de Ferreries. I jo us deman, realment fa falta? Jo ja no ho tenc tant clar. (Segueix)

- Companys, aquí Míster. Pensaveu que estava de vacances? Idò no, simplement estava vessut i no escrivia. Però ara que tothom comença feina, i que els funcionaris m'estan taladrant amb la seva depressió perquè tornen a la feina, he decidit aturar de fer net gots i posar-me un moment davant l'ordinador. Açò, a més, perquè en Nolo és de viatge, ha agafat vacances el setembre, i estic més tot sol que un mussol.

 (Segueix)

- Reputes, Míster, que ets mal de trobar!

- És que aquests dies he fet de servei de catering a les negociacions dels partits polítics, i ja veus, quina feinada!

- Bé que te deus haver forrat, punyetero!

- I les coses que he vist!

 (Segueix)

- Amèn, Nolo!

- Idò, Míster? Ora pro nobis, o com se digui?

- És que en uns dies així, tot s'empalta. I sembla que si un no és religiós, és un bitxo raro.

 (Segueix)

- Nolo, aquest diumenge tancaré.

- Cullons, Míster! Ja me veig adormit tot el dia, sense el cafè matinal!

- És que el Dia de Pasqua és una d'aquelles jornades en les que m'agrada quedar a ca meva. Bé, no m'agrada, m'hi veig obligat. Em fa por sortir als carrers de Ciutadella.

- Por?

 (Segueix)

- Ja era hora!

- Ai, Nolo, he hagut de fer reformes, i ja saps que aquestes coses s'enreden.

- Ho sé, ho sé, però també sé que els tallats del bar d'aquí davant són com aiguarràs!

 (Segueix)

- Míster, no tens el bar ple d'ornaments de Nadal, tu?
- Jo? Encara tenc temps!
- Cert, però ja fa temps que pels carrers hi ha llums de Nadal, als balcons aquelles figuretes dels colors de la Coca-Cola i les botigues plenes de motius nadalencs.
- Una vergonya, Nolo, una vergonya!
- Vols dir que no perdràs clients, sense aquells llumets tan... cridaners?
- Si els perd, qui s'ho perden són ells! (Segueix)

- Míster, posa'm un cafè amb llet ben calent.
- Tot d'una, Nolo. Què és aquesta veu que fas?
- Ai, Míster, que la grip me roda! Es veu que li he agradat, i m'agafa carinyo!
- Sempre has estat un triomfador amb les dones, eh? (Segueix)

- Nolo, que no has vist el diari?
- Uf, no, he dormit malament, avui. Posa'm un cafè ben carregat, i si no te fa res, llegeix tu, avui. Ditxós ca del veí!
- No has vist que el Premi Born d'enguany el fan a Maó?
- Ai, sí, cosa havia sentit! Ja els hi val! (Segueix)

- Ai, míster, tenc el cap a punt d'esclatar!
- Idò, Nolo? Massa farra ahir vespre?
- No, míster, no, i per cert, posa'm un tallat ben carregat. Tu no llegeixes els diaris o què?
- Sí, entre client i client, sí.
- I no has vist tot el que hi ha muntat amb el tema de les carreteres?
- Cosa he llegit, però no ho entenc massa.
- Jo tampoc, la veritat. Mira, fa uns mesos, tenia clar que la dreta volia el desdoblament de la carretera, i que l'esquerra no. Però ara, mira com són els polítics, ja no sé qui vol què, ni què vol qui.
- Ai, Nolo, que t'embulles! (Segueix)

- Ei, míster! Un tallat, per favor.
- Tot d'una!
- I una copeta de cava, també!
- Anam forts, eh?
- Bo, que no saps quin dia és avui? Hauries de tenir barra lliure tot el dia!
- Punyeta, tu ets dels que encara celebren la mort den Franco?
- Sí, company, sí. És trist, però encara avui m'alegra la mort d'un dictador. Per desgràcia, va ser l'únic remei a la seva malaltia. La política, eh? No l'altra.
 (Segueix)