Un tallat, per favor

Front antibujot

Companys, em torno a posar el mono de lluita contra les costums q�estionables, i surto a la batalla. En pocs dies veurem pels diaris les fotos dels bujots, aquesta tradici� ciutadellenca tan s�dica. Des d'aqu� comen�a la meva lluita contra aquesta salvatjada.

Em dol veure com els pares duen orgullosos els seus fills a veure com uns suposats adults gaudeixen a les totes disparant a un ninot de palla fins que li prenen foc. I despr�s critiquem els dibuixos animats on es veu viol�ncia, i ens posam les mans al cap quan veiem segons quines noticies. Alg� s'ha plantejat seriosament quin impacte produeix aquesta imatge als nens? Recordo una foto (no s� si meva o d'algun diari) on un nen veia des de baix com sis escopetes disparaven a un d'aquests ninots. Se'l veia espantat, per� semblava que els adults li deien: No passa res, nom�s esteim disparant!

Si algun pol�tic fos valent i pens�s dues vegades en aquesta tradici�, la prohibiria. Alg� fa la passa endavant?

Que torni la Mesa del Transport!

Ara resulta que qui ens ho fan la mar de dif�cil per volar ens amenacen! Incre�ble! He vist que Click Air diu que si els seguim criticant, se'n van. Ole i ole! O sigui, que ens hem de conformar amb el que tenim, encara que sigui pen�s. Alg� pensa fer alguna cosa? Jo proposo que fem ren�ixer la Mesa pel Transport Aeri de Menorca, aquell organisme que tant va fer i tant poc se'ls va agrair.
Els pol�tics que se'n van voler apropiar van acabar amb la Mesa. Despr�s de treure'n r�dits pol�tics, la van abandonar, i amb ella, ens van abandonar als ciutadans. I dic tots els pol�tics. Tots xerren molt del transport aeri per� mai no ho han arreglat. El PP fent una declaraci� de servei p�blic penosa, i el PSOE deixant perdre l'oportunitat de posar remei al problema quan tenien el poder. Crec que els ciutadans hem de tornar a prendre la paraula, i lluitar per un problema que ens t� enclaustrats. I que si volem xerrar d'economia, ens t� limitats.

Us mirareu el debat?

Companys, tenc un dubte: he de tancar el bar avui vespre per veure el debat entre en Rajoy i en Zapatero? Val la pena? Alguns dels dos em convencer�? S�n necessaris aquests debats bipolars i excloents?

Nerer? Por Nerer no me viene nada

Em sorpr�n i molt la poca repercussi� pol�tica que t� el Cas Nerer, a Ciutadella. Ja sabeu, aquesta operaci� immobili�ria on ning� era qui semblava ser, per� al final era qui tothom sabia. Complicat, no? Id� no tant com la maranya que van teixir per amagar-ho. Per� �s que ara s'est� descobrint, per� ning� no assumeix responsabilitats.

Ja seria boni hora. S'ha demostrat que Nerer era un testaferro, una titella que no servia per res m�s que per amagar els noms de qui tots coneixem i sabem que volien fer-se amb el millor solar de Ciutadella. No ho aconseguiren anant de cara, i ho van aconseguir de per darrera. S�n uns genis, en aquest sentit. Ho van fer b�. Per� �s que ho van fer b� perqu� altres ho van fer malament.

Alguns es van cansar d'avisar de que la cosa feia mala olor. Pol�tics (que �s a qui es va fer menys cas, i no m'estranya), alguns mitjans de comunicaci� minoritaris per� que van dir les coses tal com eren, i gent del carrer. Per� ning� escoltava. Sentien, per� no escoltaven. Perqu� no interessava, o no interessava que interess�s. Per� �s que ara no poden callar. Si donen llic�ncia a una empresa privada per fer feina a un solar que no �s seu, sin� que �s de l'Ajuntament. Si saben que qui figura com a propietari i qui realment ho �s no s�n els mateixos. I callen, miren cap una altra banda i el que �s m�s trist, els donen perm�s per tot. Alg� ha d'explicar moltes coses, no?

Mireu, la desvergonya pol�tica t� uns l�mits. Val, aquest no �s un problema que canvi� la vida dels ciutadans. Tant si els responsables queden com si no, viurem igual. Haurem de pagar una hipoteca estratosf�rica, pagar una llet cada vegada m�s cara i aguantar el ve� que posa la m�sica alta o que no t� res millor a fer que escurar a les tantes de la nit. Per� ens hauria de quedar la dignitat, l'�tica. Per� �s que ja ni a��. Alg� la va perdre pel cam�, i no es va preocupar de cercar-la de nou. Som un ingenu, pensant que aquests valors encara pesen i tenen import�ncia. Per� prefereix viure en la meva ingenuitat que no obrir els ulls a un m�n que m'espanta.

Repetixo, alg� assumir� responsabilitats, o haurem de veure com es descobreixen coses i m�s coses sense que res trontolli? S'admeten apostes.

Hortals, o la covardia del Consell

Llegeixo a la premsa que el Consell no vol casetes de m�s de 90 metres quadrats als hortals. I em quedo igual que fins ara, sorpr�s per com els pol�tics fa anys que miren cap a una altra banda i no posen fil a l'agulla per a solucionar el problema. Fins ara se xerra de legalitzaci�... per� ning� no xerra d'arreglar les coses. Si fa unes setmanes volien tirar hotels baix perqu� enva�en la costa... Per qu� no feim el mateix amb els hortals il�legals?

La resposta f�cil �s, a��, f�cil. Perqu� hi ha molta gent que t� hortals, i si els tires la casa baix, no et voten. I clar, a�� no conv�. Fins ara no he vist ni sentit ni llegit cap debat seri�s sobre com afrontar aquest tema tant espin�s. Clar, en el fons l'administraci� va mirar cap a una altra banda i va deixar que els hortals s'anessin fent m�s grans, i m�s, i m�s, fins a convertir-se en xalets, i en alguns casos en mega-xalets. Ni els pol�tics donen exemple. Sonat �s el cas d'una regidora de Ciutadella, del que, curiosament, nunca m�s se supo despr�s de les eleccions, i a�� que semblava que aniria gros, com diuen per all�.

S'han de legalitzar els hortals, o s'han d'esbucar? S'ha de recuperar molt de terreny constru�t il�legalment o simplement s'ha de dir mira, ara �s normal i legal. Feis un caminet, posau aigua i llum i si te he visto ni me acuerdo. Per qu� a unes bandes tant estrictes, i amb aquest tema no? Segur que la resposta pol�tica �s que el tema s'arrossega de fa temps, que �s complex, que s'ha de pensar... I qu�? No cobren prou els pol�tics per actuar? No fa prou temps que en xerram, i els mega-xalets en s�l r�stic il�legals (amb totes les lletres) segueixen all�? Alg� pensa fer res de deb�? D'entrada, aquest Consell Insular sembla que no. I molt manco si fos d'un altre color pol�tic. Em resign ja a que, com sempre, no passi res i tot segueixi igual.

Ale, a prendre una til�la, que m'he exaltat.

Els prop�sits d'any nou de la Jet Set

Ja ho veis, clientela. Tot arriba, i com l'any passat, ja torna l'estr�s del final d'any. Fer balan�os, dir all� de com que no ens ha tocat la grossa haurem de seguir fent feina, per� tot anir� b� mentre tinguem salut... I com no, fer els bons prop�sits de cada any. Jo, �nima caritativa i solid�ria com som, m'he proposat estalviar la feina a la nostra Jet Set, i jo mateix els plantejar� els prop�sits d'any nou que han de fer. Apunti'n.

Primer, per a la senyora Barcel�. El primer prop�sit ha de ser que no se'n vagi a Madrid. No perqu� li tengui o no una especial afinitat, que de pol�tica jo no em posicionar�. Per� crec que es deu a Menorca, ja que els menorquins l'han triada. M'indigna que escollim una persona per quatre anys, i despr�s a la primera de canvi se'n pugui anar on li roti. No ho dic nom�s per la senyora Barcel�, eh? Al Consell, per exemple, el PP t� un portaveu que per con�ixer millor la realitat menorquina... viu a Madrid!

Per a ell va el meu segon prop�sit. Senyor PP Segu�. No li demanar� que torni a Menorca, perqu� s� que all� que el lliga a Madrid s�n els sentiments, i a�� s prioritari. Per� no pretengui fer de portaveu d'un gran nombre de menorquins des de tan lluny. Ja m'ent�n, faci un pensament.

M�s prop�sits. Als senyors dels bancs, que segur que algun menorqu� hi ha per enmig. Deixin de prendre'ns el p�l. Comissions, despeses de correu... Ja no saben qu� fer per treure'ns els doblers, els pocs que tenim. Miri'n, els proposo que es comprin un monopoly, que ara els fan fins i tot amb dvd, i es reuneixin de tant en tant a una illa paradis�aca, d'aquelles que alguns de vost�s han comprat. All� fan les seves partides, deixen anar les seves ganes de doblers i es xuclen la sang uns als altres. I despr�s, a casa i a fer bonda, i quietets. Ah, i ja que hi s�n, abaixin les hipoteques.

Als senyors dels avions, posin els peus a terra. Els proposo que visquin a Menorca durant un any, i vagin i venguin amb les seves companyies, pagant el qu� hem de pagar noltros, i patint els horaris i retards que patim noltros. Segur, segur, que despr�s deixarien d'actuar com actuen.

A tots els pol�tics en general, que ja es freguen les mans perqu� arriben eleccions. Facin les m�nimes promeses possibles, que despr�s pesen sobre les seves espatlles les mentides de campanya. Pensin que alguns no oblidem el qu� es diu durant aquells 15 dies de somriures, marqueting, bolis baratos i globus a les places. Per tant, prometin nom�s el que han de prometre, i no ens molestin amb massa propaganda a les nostres b�sties, que despr�s no ens deixen lloc per a les ofertes del Lidl.

Al senyor Bush. Pensi.

Al senyor Bin Laden. No pensi.

I a l'inspector de Sanitat. Prengui's una exced�ncia, que al meu bar ja ho t� tot vist.

I a tots voltros, bon any!

Us animau amb m�s prop�sits?

Aniran baix els hotels?

Estic al�lucinant! Ser� ara? He vist que el Govern central proposa que es tirin baix els hotels de Son Bou i el de la platja de Cala Galdana. Tres monstres de ciment damunt l'arena que destrossen el paisatge de dos paratges que podrien ser dels m�s bells de l'illa. Per� alg� es creu que a�� realment passar�?

Elogio la intenci�, i fins i tot la valentia de proposar unes mesures aix�. Per� �s molt f�cil proposar-ho i que despr�s s'aturi. De fet, ja queda b�, ells ho hauran proposat i seran altres qui ho aturaran. Es podran penjar la medalla d'haver-ho dit. Per� la cosa no �s tant senzilla. Est� clar que l'impacte d'aquests hotels �s brutal, i que s�n una ofensa per al medi ambient. Per� no ho oblidem, s�n generadors de llocs de feina. Abans de tancar-los i enderrocar-los, s'ha de trobar una alternativa per a les desenes de persones que viuen d'aquest negoci. Enderrocar-los i tancar-los sense m�s seria un acte sense seny. La defensa de l'entorn s'ha de combinar amb la defensa de l'estabilitat social.

I que quedi clar que jo som el primer que vull que aquells blocs de ciment alliberin les platges. Aquells hotels, i altres que s'ha deixat el Govern central, que tamb� haurien d'anar baix. I xiringuitos, i passejos mar�tims, i altres instal�lacions. Per� el debat ha de ser seri�s i pausat, com tots. Est� b� que la proposta es faci (ja s'havia fet abans, per� ara sembla que ha tingut m�s trascend�ncia). Ara arriba l'hora de veure com es pot fer realitat aquest somni sense provocar efectes colaterals.

Campanes al vent

Companys, ja �s Nadal a Ciutadella! S� s�, l'Ajuntament, efica� com pocs, ja ens ha penjat aquells llums tan... b�, aquells llums. Val m�s ser previsor, no? No sigui que despr�s, investigant permutes, debatent mocions dretanes o arreglant les goteres del Sal� G�tic se'ls passi de posar els llums. I s�n tan bons, que han resistit el vent d'aquest dia!
A�� s�n ajuntaments, s� senyor. Per� jo me deman, si frissen tard per posar-lo, per qu� despr�s aguanten aquests llums fins Pasqua? Ser� que s�n molt polits? Que Gesa no d�na perm�s per manco de mig any? Que els ve�ns aix� apaguen la llum del menjador i s'il�luminen amb el carrer? Ai senyor! Res, que ja �s Nadal, companys. Me'n vaig a comprar turr� i "polvorones". Encara tenc els bunyols al coll, per� ja toca turr�. Que D�u i Natur House ens agafi confessats!

La m�fia cabilda

Fins ara tot eren rumors i xerraduries. Tothom sabia que passava, per� ning� ho podia demostrar. Ara la cosa s'ha posat al descobert, i ja ning� no dubta de que a Ciutadella hi ha una m�fia urban�stica que controla qualsevol moviment que pugui suposar beneficis econ�mics r�pids. Nerer i la famosa joia de la corona ho demostren. I si alg� ho dubta, o diu que no �s cert... sospitin d'ell.

El primer que s'ha de fer �s agrair al periodista que ha tret la informaci� aquest gest. Despr�s que molta gent hagi criticat la feina period�stica, ara es demostra que �s �til. Per tant, la felicitaci� d'un M�ster a un gran periodista.

Dit a��, permeteu-me que em desofegui. Lladres! Ja est�, o com a m�nim, a�� s tot el que puc dir en p�blic. La resta del que penso supera el l�mit de la dec�ncia que es pot escriure. Tot encaixa. L'empresa que sorprenentment va comprar el Palau Saura Morell, que volia l'Ajuntament, no era m�s que una tapadera. Un obstacle interessat posat per alg� que volia que el Consistori li don�s un altre solar, molt m�s car, i sobre el que pesaven moltes esperances immobili�ries. Qui era i �s Nerer? Ning� no ho ha sabut mai. Diuen que al despatx de Barcelona on t� la seu (un garito petit�ssim, comenten) ni saben a qu� es dedica l'empresa. Per tant, qui va crear Nerer, i l'ha emprada per a dissimular a qui aniria a parar finalment el solar? No seria gaire dif�cil posar noms i llinatges que tothom t� al cap, i que no nom�s afecten a l'�rea immobili�ria. Alg� que ja no �s (suposadament), hauria de donar explicacions.

Ara, aquells que a Ciutadella es coneixen com a la m�fia ja tenen all� que volien. En seguirem xerrant, que ara em demanen un caf�. Vaig!!!

Esmeralda, negoci o �nica sortida?

A cada rentada perdem un llen�ol! Sembla que la conversi� de l'Hotel Esmeralda de Ciutadella en pisos ja no t� marxa enrere. Un s�mbol (lleig, per� s�mbol) passar� a la hist�ria, engolit per la m�quina f�cil de fer doblers en que s'ha convertit la construcci�. A vegades me deman si aquesta decisi� �s simplement una manera f�cil de fer negoci pels propietaris d'hoteles, o si no hi havia m�s remei i aquesta �s una tend�ncia general.

S� que els hotelers tenen la ll�grima f�cil. I no perqu� siguin uns sentimentals, sin� perqu� es queixen tot d'una. Sempre els va malament, la temporada, per� les seves butxaques sempre estan plenes. O b�, tal vegada �s un t�pic i de ver el sector tur�stic ja no d�na tant com abans. I tal vegada �s cert que veuen com els beneficis disminueixen, i pensen que arribar� un dia que no podran fer front a tot i hauran de tancar de mala manera. Tal vegada per a��, per evitar problemes majors, tanquen abans. I si tancant encara poden obtenir guanys, deuen veure el cel obert. No s�, aquesta podria ser la teoria positiva, la que diu que els hotelers es cobreixen les espatlles i abans de tancar malament, no poder pagar els sous dels treballadors, volen poder fer front a les n�mines dels treballadors i anar-se'n en pau (perd�, eh? No en sentit funerari, ni molt manco).

Aquesta seria la versi� rosa, la positiva. La dolenta, la que diu que simplement, en comptes de guanyar cada any deu, com guanyen amb els hoteles, volen guanyar deu mil de cop venent els hotels i fent-hi pisos. R�pid, efectiu i amb menys mal de caps. I dels llocs de treball que creaven amb els hotels, ni se'n preocupen. Perqu� aquesta �s l'altra: quanta gent quedar� al carrer quan tanqui l'Esmeralda? Perqu� aquesta gent no es posar� a construir pisos. Un hotel �s un negoci estable (discontinu, per� estable), que crea llocs de feina (mal remunerats, s�, per� feina). Ho saben les autoritats?

Mirau, no s� ben b� qu� pensar en aquest debat. Sup�s que el batle de torn, o la presidenta, no poden anar als senyors dels hotels i dir-los, mirau, haurien de seguir oberts, i res de fer pisos. Hi tenen dret, s�n les coses d'aquesta societat. Per� alg� s'hauria de preocupar de la gent que quedar� al carrer, sense feina.